Cerca

El taller de somnis

Blog Anabel García Lara

El meu pirata

Diuen que qui té un amic té un tresor. I, parlant de tresors, justament avui va de pirates! La meva amiga i ajudant avui és, ni més ni menys, que l’Abril. Com veia que jo no acabava de trobar el tema pel meu següent post, m’ha volgut fer un cop de demà i ha fet aquest text sobre un record seu ben dolç.

Continua la lectura de “El meu pirata”

Una pàtria

Són temps convulsos pel que fa a la política. Nacionalisme, pàtria, nació, país… idees i opinions de tots colors i controvèrsies interminables que fan que s’hagi de tenir molta valentia i molt poca mandra abans d’engrescar-se a participar en una conversa sobre actualitat política.
Continua la lectura de “Una pàtria”

Rebobinant a Nova York

Fa un temps us parlava de la serendipitat i sobre com, de vegades, en el moment més inesperat, es podia fer un descobriment quasi màgic. Però de vegades també pot ser extraordinari fer el procés a l’inrevés, és a dir, anar a cercar expressament allò que desitgem. Continua la lectura de “Rebobinant a Nova York”

De professió: somiatruites

Qui de nosaltres no ha viscut aquell fatídic dia en que la mare ens ha dit que ja n’hi ha prou i que s’ha d’ordenar i fer neteja del traster?

Continua la lectura de “De professió: somiatruites”

La banda sonora de la meva vida

Recordo que poc abans d’acabar segon de primària un dia els meus pares ens van asseure al sofà vermell de vellut al Manel i a mi. I ens van explicar amb solemnitat que al curs següent aniríem a una escola nova.
Continua la lectura de “La banda sonora de la meva vida”

Una dotzena de primaveres

Per les xarxes socials ara està molt de moda publicar missatges en forma d’etiqueta o rètol amb frases i cites d’una lògica rotunda que intenten animar, esperonar, alliçonar sobre la vida, l’amor, el desamor, la valentia… Continua la lectura de “Una dotzena de primaveres”

Olorar, tancar els ulls i viatjar al passat

Sí, ja ho sé. Segons la dona del temps aquest hivern hauria d’haver estat molt més plujós i fred però, què voleu que us digui, quin bé de Déu són els dissabtes assolellats d’hivern! I encara més, si es gaudeix fent alguna de les coses que més ens agrada. Continua la lectura de “Olorar, tancar els ulls i viatjar al passat”

Petits descobriments màgics

Ja fa molts anys que vaig veure per primera vegada la pel·lícula Serendipity (2001, dirigida per Peter Chelsom i protagonitzada per John Cusack i Kate Beckinsale). Potser alguns dels que l’hagueu vist pensareu que és tan sols una història d’amor senzilla, amb final feliç, ideal per veure un diumenge d’hivern a la tarda, al sofà de casa i tapat amb una manteta. I teniu raó! I no la teniu… Continua la lectura de “Petits descobriments màgics”

Perdre’s per trobar-se

Qui em coneix sap que sóc dormilega. Una marmota. Per a mi una de les millors maneres de començar un dia de festa sempre ha estat dormint fins que el meu cos ha dit prou. Però fa uns quants diumenges, rarament, em vaig despertar poc després de les set del matí, amb aquella sensació tan agradable d’haver descansat suficient. Continua la lectura de “Perdre’s per trobar-se”

Bloc a WordPress.com.

Up ↑