Cerca

El taller de somnis

Blog Anabel García Lara

Rebobinant a Nova York

Fa un temps us parlava de la serendipitat i sobre com, de vegades, en el moment més inesperat, es podia fer un descobriment quasi màgic. Però de vegades també pot ser extraordinari fer el procés a l’inrevés, és a dir, anar a cercar expressament allò que desitgem. Continue reading “Rebobinant a Nova York”

De professió: somiatruites

Qui de nosaltres no ha viscut aquell fatídic dia en que la mare ens ha dit que ja n’hi ha prou i que s’ha d’ordenar i fer neteja del traster?

Continue reading “De professió: somiatruites”

La banda sonora de la meva vida

Recordo que poc abans d’acabar segon de primària un dia els meus pares ens van asseure al sofà vermell de vellut al Manel i a mi. I ens van explicar amb solemnitat que al curs següent aniríem a una escola nova.
Continue reading “La banda sonora de la meva vida”

Una dotzena de primaveres

Per les xarxes socials ara està molt de moda publicar missatges en forma d’etiqueta o rètol amb frases i cites d’una lògica rotunda que intenten animar, esperonar, alliçonar sobre la vida, l’amor, el desamor, la valentia… Continue reading “Una dotzena de primaveres”

Olorar, tancar els ulls i viatjar al passat

Sí, ja ho sé. Segons la dona del temps aquest hivern hauria d’haver estat molt més plujós i fred però, què voleu que us digui, quin bé de Déu són els dissabtes assolellats d’hivern! I encara més, si es gaudeix fent alguna de les coses que més ens agrada. Continue reading “Olorar, tancar els ulls i viatjar al passat”

Petits descobriments màgics

Ja fa molts anys que vaig veure per primera vegada la pel·lícula Serendipity (2001, dirigida per Peter Chelsom i protagonitzada per John Cusack i Kate Beckinsale). Potser alguns dels que l’hagueu vist pensareu que és tan sols una història d’amor senzilla, amb final feliç, ideal per veure un diumenge d’hivern a la tarda, al sofà de casa i tapat amb una manteta. I teniu raó! I no la teniu… Continue reading “Petits descobriments màgics”

Perdre’s per trobar-se

Qui em coneix sap que sóc dormilega. Una marmota. Per a mi una de les millors maneres de començar un dia de festa sempre ha estat dormint fins que el meu cos ha dit prou. Però fa uns quants diumenges, rarament, em vaig despertar poc després de les set del matí, amb aquella sensació tan agradable d’haver descansat suficient. Continue reading “Perdre’s per trobar-se”

Qui té un llibre, té un tresor

Aquells que hàgiu llegit l’apartat “Qui sóc” haureu vist que acabo la meva presentació amb una cita del llibre El Petit Príncep. Us explicava que, de vegades, les coses més senzilles són les que emocionen més profundament i que, post rere post, us volia anar explicant algunes experiències inesperades i simples que m’havien captivat per la seva bellesa. Continue reading “Qui té un llibre, té un tresor”

Bloc a WordPress.com.

Up ↑