Anava passadís amunt i avall desant la roba plegada. D’una habitació a l’altra, posant cada cosa al seu lloc i, mentrestant, anava rumiant sobre què podria explicar-vos al meu proper post.

I una de les vegades que vaig passar per l’habitació de l’Abril em vaig fixar en el rètol de fusta que té a la seva porta amb el seu nom, que li vam portar de Roma quan era petita. El vam comprar a Bartolucci, una de les botigues més precioses i màgiques que he vist mai. Entrar allà és com entrar al taller del pare de Pinotxo, hi ha joguines de tota mena, i totes fetes de fusta, artesanalment. És com fer un viatge al passat i a la ficció a la vegada: viatge a la infantesa, i a quan crèiem que Pinotxo era real.

Doncs bé, ara fa quatre anys vaig tornar a Roma per cinquena vegada a la meva vida amb unes acompanyants ben especials. Per primer cop marxàvem juntes de viatge les meves dues ties, la meva mare i jo. Un viatge de les “Lara”, quasi al complet. La meva cosina Laura no va poder acompanyar-nos, però com és una gran enamorada de la ciutat del amor, em va ajudar a preparar la ruta de viatge i va fer que jo pogués ser una bona cicerone.

El que va començar com un juguesca dels meus oncles i el meu pare durant una sobretaula a Rajadell, va acabar sent una realitat. Van insinuar en broma que no ens atreviríem a fer un viatge nosaltres soles… i ens van picar. Una setmana després ja teníem vol i hotel reservat. Vam arribar un matí de maig a Roma i vam anar directes a deixar les maletes a l’allotjament. Resulta que era una residència d’un antic convent de monges i ens van donar una habitació per a les 4 juntes. El metro estava molt a prop però vam decidir començar a caminar direcció al centre de la ciutat.

Encara recordo la cara d’una de les meves ties quan vam fer un revolt a un carrer i ens vam topar amb la Fontana di Trevi. O la de la meva mare al Coliseu i a la Basílica de Sant Pere del Vaticà, o la de l’altra tieta mirant encuriosida el forat que el Panteó té a la cúpula. Com a bones turistes vam visitar molts monuments de la ciutat. Pero també vam menjar pizza a les escales de la Piazza Spagna, assaborir un gelato tornant del Foro Romano i vam passejar pel mercat ple de colors de Campo de’Fiore. També vam mirar escandalitzades els aparadors de les botigues de la Via Condotti, i per suposat, vam visitar la botiga Bartolucci!

IMG_0266
Fontana di Trevi

Van ser quatre dies magnífics. Però us confesso que, si penso en aquest viatge a Roma, el primer que ve al cap no són els monuments ni les esglésies que vam visitar. El que em ve a la memòria són imatges de converses, cafès a una placeta, caminades, i moments divertits a llocs absolutament anònims. Com els crusans deliciosos a una cafeteria prop de la Piazza del Popolo, el taxista adorable que ens va tornar des del Trastevere fins a la residència, la pluja sobtada davant el Castel Sant’Angelo i l’impermeable que ens vam haver de comprar d’urgència. Ja ens despertàvem rient de bon matí! Dies plens de situacions boniques a llocs preciosos, que s’han convertit en especials per sempre més només pel fet, d’haver-hi estat, felices, les quatre juntes.

Als viatges, com a la vida, el destí és rellevant. Però el que de veritat importa, a banda de gaudir del propi trajecte, són els companys de viatge que escollim. Són ells els que poden fer inoblidable i lleuger el viatge de viure per llarg i dur que, de vegades, sigui el camí.