Ja fa molts anys que vaig veure per primera vegada la pel·lícula Serendipity (2001, dirigida per Peter Chelsom i protagonitzada per John Cusack i Kate Beckinsale). Potser alguns dels que l’hagueu vist pensareu que és tan sols una història d’amor senzilla, amb final feliç, ideal per veure un diumenge d’hivern a la tarda, al sofà de casa i tapat amb una manteta. I teniu raó! I no la teniu…

img_0216Sara i Jonathan, protagonistes de Serendipity.

A mi Serendipity em va meravellar especialment. És cert que conté molts dels elements que fan que una pel·lícula m’encanti, com per exemple que sigui romàntica, que la història transcorri a l’època de Nadal, a Nova York, nevi, tingui una banda sonora preciosa, hi hagi trobades impossibles, retrobaments, amors que s’escapen, màgia… Però, sumat a tot això, el que a mi em va atrapar del tot va ser que el film em va portar al descobriment del significat de la paraula serendipitat.

Jo pensava que serendipitat era un concepte que tenia alguna cosa a veure amb fets fantàstics i irreals, que s’utilitzava quan passava alguna cosa com per art de màgia i que, per tant, només podia succeir a les pel·lícules, als llibres i als somnis. Però la serendipitat existeix. Succeeix de veritat i no és només una qüestió de ficció, ni és infantil.

Si busquem la paraula al diccionari veurem que serendipitat es defineix com a descobriment fortuït d’una cosa sorprenent, quan precisament se n’està buscant una altra. I fent recerca sobre aquesta qüestió, he esbrinat que justament, gràcies a la serendipitat, s’han fet grans descobriments de tota mena al llarg de la història, com per exemple la penicil·lina, o un de ben llaminer: el dolç de llet…

img_0217“Il·lustració del conte “Els tres prínceps de Serendip”, del segle XIV.

Sembla ser que, etimològicament, la paraula és d’origen persa. Concretament, “Serendip” és el nom en persa de la illa de Sri Lanka. Hi ha un conte de principis del segle XIV que es titula Els tres prínceps de Serendip. La història explica com aquests tres prínceps de refinada educació i cultivats en ciències i lletres, només es van aconseguir salvar d’una situació compromesa i perillosa, gràcies a un cúmul d’increïbles circumstàncies i casualitats. Segles després, el britànic Horace Walpole, va introduir a l’anglès el neologisme serendipity, en referència a la sort d’aquests tres prínceps, i amb el significat que encara li donem actualment.

Però deixem ara la ciència i l’etimologia a banda. En el moment de la revelació, és a dir, quan vaig saber que la serendipitat no era fantasia, vaig prendre consciència de que a la nostra vida es poden produir serendipitats, o com jo prefereixo anomenar-ho “petits descobriments màgics”.

Tots correm i vivim amb pressa. La feina, les obligacions i els imperatius ens deixen poc temps per fer el que ens agrada més. I, a més, com que sempre fem tard a tot arreu, posem poca atenció a les accions rutinàries i les fem quasi com autòmats. Però si obrim els ulls, podem trobar alguna espurna de màgia en la quotidianitat. De fet, mirant una mica enrere m’he adonat que els meus dos últims posts són clars exemples de serendipitat. En el primer, vaig trobar casualment el meu llibre preferit a una plaça de Barcelona, quan jo només estava passejant; i en el segon, justament buscant una platja de la Costa Brava, vaig perdre’m i vaig trobar-ne una altra de més bonica encara.

Però no cal viatjar ni fer res especial per poder fer aquests petits descobriments màgics. Ara bé, sí hem d’estar disposats a deixar-nos emocionar i sorprendre per les coses senzilles.

img_0218De vegades, la millor troballa és la mateixa recerca.

Escoltar una cançó al cotxe o sentir una olor ens pot fer viatjar amb nostàlgia anys enrere. També ens pot passar anant a la feina: perdre el tren de sempre, i al següent, coincidir amb una vella amiga de l’escola. I a casa: que marxi el llum i que aquell vespre amb espelmes sigui el més especial de la setmana. O al carrer: anar amb un bon amic pels carrers de Barcelona intentant trobar aquell bar encantador i no trobar-lo, però adonar-se que el passeig i la conversa durant la recerca ha estat el millor de tot…

Segons l’escriptor modernista, Marcel Proust, “la veritable màgia del descobriment no consisteix a buscar paisatges nous, sinó a canviar la mirada”. Per tant, tot i que, com a concepte, la serendipitat estaria més vinculada a termes com destí, casualitat, troballa accidental o com a antònim de voluntat, en el fons, hi ha un important component d’actitud personal i passió, que porta inevitablement a ser més propens a tenir descobriments màgics.

I, de fet, ara que hi penso… quants cops no m’hauré trobat a mi mateixa desitjant amb totes les meves forces que es produïssin serendipitats imaginades al meu cap centenars de vegades… Com si la passió, el desig o l’anhel volguessin crear un nou destí…

Hi ha una frase extraordinària i especialment colpidora cap al final de la pel·lícula Seredipity. Li diu a en Joanathan el seu millor amic, Dean: “Els grecs no escrivien epitafis. Després de la mort d’un ser estimat tan sols es preguntaven: tenia passió?”