Cerca

El taller de somnis

Blog Anabel García Lara

Amics platònics

Fa uns dies vaig pensar que ja era hora d’ordenar la llibreria de casa. Just al costat de les guies de viatge tinc els llibres de quan estudiava Humanitats. Feia molts anys que no els tocava i em va venir de gust entretenir-me una estona.

Continue reading “Amics platònics”

Huracans i polseres màgiques

Sempre havia pensat que alguna vegada a la vida volia anar de vacances a un ressort. Un hotelàs d’aquells on et poses una polsera el primer dia quan hi poses els peus i, a partir d’aquell moment, s’atura el temps i la cartera. Tot està inclòs, el menjar, la beguda, les activitats i la migdiada. Continue reading “Huracans i polseres màgiques”

Emocions, hormones i muntanya russa

Dissabte passat vaig anar al Tibidabo. No sé quantes vegades hi dec haver anat. És el meu parc d’atraccions preferit per diversos motius, però suposo que sobretot perquè és el primer parc on em van portar els meus pares i encara ho recordo d’una manera nítida.
Continue reading “Emocions, hormones i muntanya russa”

Per Catalunya

Ningú em discutirà que panorama polític d’aquest mes de setembre està sent candent i trepidant. Estic enganxadíssima al Twitter i, a la que em descuido, ja m’he perdut la darrera notícia perquè en surt una de nova cada 10 minuts. Continue reading “Per Catalunya”

Voleu que us expliqui un conte?

Potser és lleig que jo ho digui jo, però tant a la Berta, com a l’Aina i la Montse, sempre els ha encantat venir a casa de la tieta. Suposo que deu ser per una barreja de motius, a banda de que les estimo infinit. Continue reading “Voleu que us expliqui un conte?”

A Roma amb amor

Anava passadís amunt i avall desant la roba plegada. D’una habitació a l’altra, posant cada cosa al seu lloc i, mentrestant, anava rumiant sobre què podria explicar-vos al meu proper post. Continue reading “A Roma amb amor”

Brodant la vida

L’Abril es fa gran i, ara que ja fa secundària, els divendres a la tarda no té classe. I sovint venen a casa alguns companys seus a passar la tarda, a xerrar, escoltar música, riure, passejar el Leo, viure… ells s’estan a dalt a l’estudi, i jo em quedo a baix, fent tranquil·lament les meses coses. Continue reading “Brodant la vida”

La caixa de música

Durant molts anys de la meva infància vaig tenir una caixa de música a la tauleta de nit. Era com un joier, petit, de color rosa i amb la tapa de color beige amb la Tiny Candy dibuixada. A sota tenia la corda que jo feia rodar i rodar en bucle. Continue reading “La caixa de música”

El meu pirata

Diuen que qui té un amic té un tresor. I, parlant de tresors, justament avui va de pirates! La meva amiga i ajudant avui és, ni més ni menys, que l’Abril. Com veia que jo no acabava de trobar el tema pel meu següent post, m’ha volgut fer un cop de demà i ha fet aquest text sobre un record seu ben dolç.

Continue reading “El meu pirata”

Bloc a WordPress.com.

Up ↑