Una de les cançons que mai he pogut escoltar sense emocionar-me és Chiquitita, dels suecs Abba. Al meu pare li encantava i me la posava molt sovint al radiocasset del cotxe per dues raons: ens feia somriure a tots dos i, a més, sabíem que jo era la “seva petita” i que ho seria per sempre més. I, amb els anys, he sabut que aquells cinc minuts i quaranta-sis segons eren un instant de temps aturat, com un moment “matrix”, però de felicitat. Ara mateix pagaria tot l’or del món per poder rebobinar la cinta de la vida i poder escoltar de nou, tots dos, la cançó dins el Seat 1.430 marró.
Continua la lectura de “Chiquitita”
La meva professora de Pilates em deia dijous que la principal botiga del país que ven roba i complements per fer esport s’ha quedat sense existències al seu web perquè, segons sembla, a tots els confinats ens ha agafat una dèria per fer esport a casa. Fem esport, però també fem pa i pastissos, i endrecem. Endrecem molt. Tenim les cases com una patena.
Continua la lectura de “Un tresor al relicari”
Ja fa un temps que vaig escriure un post sobre com les olors m’havien fet viatjar al passat. Gràcies a un te i un pastisset de canyella, vaig aclucar els ulls i vaig poder retrocedir a la infantesa, fins a casa de la meva àvia Anna, on he assaborit els millors arròs amb llet de la meva vida. Continua la lectura de “La bella kettle”
Ja us vaig explicar a la darrera entrada al blog, que havia endreçat la llibreria de casa i que havia retrobat Plató. Però després d’aquell dia, he seguit rellegint més llibres i fins i tot alguns apunts de quan estudiava Humanitats. De manera que us vull explicar avui que he anat viatjant a estones fins a mitjans dels anys noranta, a la meva època universitària, on possiblement vaig passar alguns dels millors anys de la meva vida. Continua la lectura de “Wittgenstein i aquells meravellosos anys”
Fa uns dies vaig pensar que ja era hora d’ordenar la llibreria de casa. Just al costat de les guies de viatge tinc els llibres de quan estudiava Humanitats. Feia molts anys que no els tocava i em va venir de gust entretenir-me una estona.
Sempre havia pensat que alguna vegada a la vida volia anar de vacances a un ressort. Un hotelàs d’aquells on et poses una polsera el primer dia quan hi poses els peus i, a partir d’aquell moment, s’atura el temps i la cartera. Tot està inclòs, el menjar, la beguda, les activitats i la migdiada. Continua la lectura de “Huracans i polseres màgiques”
Dissabte passat vaig anar al Tibidabo. No sé quantes vegades hi dec haver anat. És el meu parc d’atraccions preferit per diversos motius, però suposo que sobretot perquè és el primer parc on em van portar els meus pares i encara ho recordo d’una manera nítida.
Continua la lectura de “Emocions, hormones i muntanya russa”
Ningú em discutirà que panorama polític d’aquest mes de setembre està sent candent i trepidant. Estic enganxadíssima al Twitter i, a la que em descuido, ja m’he perdut la darrera notícia perquè en surt una de nova cada 10 minuts. Continua la lectura de “Per Catalunya”
Potser és lleig que jo ho digui jo, però tant a la Berta, com a l’Aina i la Montse, sempre els ha encantat venir a casa de la tieta. Suposo que deu ser per una barreja de motius, a banda de que les estimo infinit. Continua la lectura de “Voleu que us expliqui un conte?”
